La post natura és un marc de creació que problematitza i explora la natura des de les pràctiques artístiques.
Les pràctiques artístiques històricament han actuat com una ciència interdisciplinària que aprofundeix i anticipa conceptes que s'han d'instaurar en el marc de recerca de ciències i altres disciplines.
És per tant que la post naturalesa, encara que se segueixi situant en l'àmbit de pràctica artística, ja participa en el debat social, polític i científic de la nostra contemporaneïtat. Així com Leonardo da Vinci estudiava anatomia artística que la derivada en coneixement mèdic, els estudis artístics post naturals deriven en alteracions geogràfiques, climàtiques i ambientals que afecten el nostre present.
La filosofia, les religions i múltiples línies del pensament i cultura occidental des de fa segles actua, produeix i es pensa a si mateix pensa extern, aliè al seu entorn, considerant la natura com un altre, un pla al fons de l'escenari on els protagonistes són els actors humans. La natura s'ha pensat com un ens complex i perillós que ha de ser domesticat, però la salvatge naturalesa del qual és emotivament bella i admirada.
Un exemple de l'herència de l'antropocentrisme foren els jardins anglesos del segle XVIII, on fou tendència entre l'aristocràcia construir un jardí cobert de gespa, arbres i arbustos podats, camins nets i acomodats ponts de pedra. En aquest quadre, la bellesa es troba en el control i la domesticació de la natura per la mà humana. És una naturalesa utilitarista pel que fa al seu component estètic, que presenta una naturalesa idealitzada. La concepció romàntica de la natura, com la que apareix a les obres de Gaspar Friedrich mostra, en canvi, una naturalesa fera, plena de vida, perillosa, desoladora o terrorífica, però sempre com un component vital i poderós que ens sacseja i travessa. La idea que es concep d'aquests pensaments és la idea cúspide de l'Antropocè: la natura és domesticada o és perillosa i salvatge.
El canvi de paradigma va passar quan, a partir de la revolució industrial, van aparèixer noves tecnologies i maquinàries que permeten modelar la natura i canviar o destruir paisatges en poc temps. La proliferació d'entorns urbans i el desplaçament i la destrucció d'ecosistemes ens va separar físicament de la natura. Ens hem oblidat de la mútua dependència dels animals i ecosistemes, pensant el fora de les ciutats exclusivament com a entorns d'explotació agrícola i mineral per abastir una única espècie, quan en realitat estem destruint una xarxa de coexistència i codependència que fan possible la vida i el benefici mutu entre espècies, entre elles l'homo sapiens.
L'esdevenir de les accions sense importar la resta ha desencadenat una crisi climàtica i de residus que dificulten la supervivència i coexistència de milers d'espècies.
El terme post natura apareix com un nou plantejament artístic que busca afrontar problemes dels ecosistemes, la contaminació i l'extinció d'espècies mitjançant la determinació igualitària de nosaltres a l'entorn, entenent els éssers humans com a participants actius del paisatge i la natura.
Tot i això, aquest canvi de paradigma planteja unes problemàtiques tant al voltant de la motivació d'aquestes pràctiques com de la seva realització, ja que si entenem que el paradigma actual presenta l'ésser humà sobre un pedestal, no estaríem recolzant la post naturalesa en quant a la seva capacitat de pegat els problemes que hem ocasionat, ja que no hi hem pensat/acudit fins a trobar-nos de contaminació i residus plàstics fins al coll?
Si entenem la naturalesa com un constructe, allò natural acaba quedant obsolet. La idea de naturalesa, entra en crisi si intentem definir-la com a quelcom natural. Aquest concepte ha quedat extint, no podem parlar de naturalesa com a entitat independent a l'acció humana. No som observadors de l'espai natural sinó agents actius; Som la naturalesa que es fa càrrec de la pròpia transformació.
En aquesta web, la nostra intenció és qüestionar allò que anomenem naturalesa i la nostra posició com a antropocè, colonitzador constant de la natura. Ens posicionem dins la problemàtica de la crítica a l'antropocè, caient constantment en el paradigma de la mirada constant a la naturalesa posicionant-nos en distància i en una centralitat constant.
Des de les relacions que els animals humans tenim amb els no humans, la matèria que hem estat alterant, canviant el seu estat natural a postnatural i les formes de coexistència que hem generat amb diferents éssers i entorns.
El disseny web està enfocat des de l'intent de la no jerarquització de la informació, objectiu que igual que la crítica a l'antropocè és constantment esbiaixada i paradoxal; tot el format està basat en la forma dels líquens, i la manera que aquests tenen d'estendre's i colonitzar espais que no poden colonitzar les plantes, en aquest cas l'espai digital. No tenen una manera de moure's i reproduir-se concreta, sinó el contrari, s'estenen per totes cap a totes les bandes buscant cobrir la major part de superfície.
Com que és una web de divulgació, hem prioritzat la comunicació amb imatges i vídeos perquè sigui molt més fàcil poder entendre aquest nou concepte, sense deixar de banda la informació necessària. Cada pàgina té la informació distribuïda de manera diferent, ja que cada bloc d'informació demana una estructura o una altra com també passa als ecosistemes i diferents formes de vida, fem cas a la demanda del contingut, sense oblidar la línia principal a treballar i els objectius estètics i formals que hem acordat.