Els tipus de relacions extraespecífiques sempre han estat plantejades com una cosa externa a l'ésser humà, malgrat que aquest també és un animal que es relaciona amb altres espècies. En aquest espai volem plantejar les nostres formes de relació amb altres éssers vius.
DEPREDACIÓ
PARASITISME
MUTUALISME
COMENSALISME
FORÈSIA
COMPETÈNCIA
TANATOCRESIS
És cada tipus d'interacció biològica en què un individu d'una espècie animal caça un altre individu per subsistir.
Caça, ramaderia, escorxadors.
Des del començament de l'existència de la humanitat, la caça ha estat una necessitat vital per sobreviure. Els animals vivien en llibertat i l'home caçava quan podia, només per subsistir.
El canvi d'estil de vida caçador-recol·lector a agricultor, representa la transició demogràfica més gran experimentada per l'ésser humà en milions d'anys. L'home passa de caçar la presa que viu en llibertat per sobreviure a començar a criar aquests animals en petites finques per tal de garantir-ne l'aliment. La idea de ramaderia s'expandeix amb la globalització i la demanda de producte animal augmenta així que aquestes petites finques s'amplien i es converteixen en naus industrials plenes d'animals, que després de passar uns dies gairebé sense espai per viure i amb una probabilitat molt alta de contraure alguna malaltia, seran sacrificats per al consum humà.
Segons ha passat el temps, hem anat arrencant les llibertats d'aquests éssers per augmentar la nostra qualitat de vida.
Tipus d'associació interespecífica que implica una relació estreta i obligatòria en la qual un dels associats (el paràsit) depèn fisiològicament de l'altre (hoste). En el curs d'aquest tipus de relació, el paràsit produeix un dany variable al seu hoste, que pot donar lloc a malaltia o no.
En el parasitisme estricte, el paràsit no és capaç de sobreviure en absència del seu hoste. Aquesta condició és conseqüència d'una llarga evolució conjunta entre les dues espècies associades (l'hoste i el paràsit), en el curs de la qual s'han produït adaptacions morfològiques i fisiològics importants.
Tots els éssers vius depenem del tot del planeta terra. A diferència de la resta d'animals, l'ésser humà ha explotat i sotmès tots els recursos possibles a la terra, de diferents ecosistemes, continents i espècies, sense importar-ne l'impacte que pugui tenir. Per això ara estem en una crisi ecològica.
parasit=humà. host=planeta terra
El mutualisme és una interacció biològica, entre individus de diferents espècies, on tots dos es beneficien i milloren la seva aptitud biològica
Potser els animals de companyia són els únics que obtenen beneficis amb les relacions humanes. l'Humà ha creat unes necessitats en aquests animals a partir de la submissió i la domesticació
On un dels intervinents obté un benefici, mentre que l'altre no se'n perjudica ni se'n beneficia: Humans amb animals de granja. També als vegetals que ens proporcionen aliment.
A les granges tots els éssers vius tenen una funció, mentre aquests compleixin la seva comesa seran cuidats i alimentats. De manera que l'ésser humà obté menjar, llana, lactis, ous, mel… Mentre pugui mantenir sota control i cura aquests animals.
La competència és una interacció biològica entre éssers vius en què l'aptitud o l'adequació biològica d'un és reduïda a conseqüència de la presència de l'altre: Humans VS tots
L'humà sempre ha prioritzat les seves "necessitats" davant de la dels altres éssers vius, oblidant-se de que el planeta és un lloc d'interdependència.
L'Amazones, lloc molt ric en espècies, passa a ser mono-espècie (oli de palma). També la llet de civada y de soja necessita camps sencers per abastir tot occident.
La forèsia es defineix com l'associació no paràsita entre un animal petit (foront) i un de gran (hoste) que té com a conseqüència el transport del petit pel gran
L'home, per tal de garantir la seva supervivència i mobilitat ha fet servir el Transport a cavall, en elefant burra o vaixells amb fusta trens antics carro…. Ara aquesta fresia no és necessària per a la nostra mobilitat però molts animals segueixen sent utilitzats com a vehicles per a fins turístics o d'oci.
Relació que passa quan un individu utilitza les restes d'altres organismes morts per al seu propi benefici com els excrements o les secrecions.
Mercat de pells, bijuteria amb petxines marines, Aghoris (Tribu indú que utilitza el canibalisme com a eina per combatre la por), flors mortes, dissecades (per perfums, fumar, cuinar…)